El barri de Velluters deu el seu nom a l'ofici majoritari dels seus residents: l'ofici seder (velluter en valencià), i de l'alta concentració de telers que allà tenien lloc.
Durant el segle XV i XVI, esta indústria es desenvolupa a la ciutat al mateix temps que el barri es forma i s'adapta a les necessitats de la seda. L'activitat industrial es realitzava en cases taller, com ara el Palau Tamarit.
Allò més habitual eren els xicotets tallers situats al que es coneix com «porxe del velluter», en l'última planta formada per bigues de fusta. Es tracta d'una habitació amb finestres rematades per llindes rectes o per arcs de mig punt. Estes característiques són encara visibles en alguns edificis. Estes golfes van servir per a posar els canyissos on es criava el cuc de seda.
Al barri s’hi troba el Col·legi de l'Art Major de la Seda, que des de 2016 s'ha convertit en museu. El Col·legi té el seu origen en la necessitat d'unificar els criteris per a la producció de la seda. D'esta manera naix el «Gremi de Velluters», l'òrgan regulador dels seders i de la qualitat dels teixits valencians que es produïen.
També trobem la casa del gremi de mestres fusters, que s'encarregaven dels obradors i tallers seders construïts majorment en fusta.
També es pot visitar l'antic hospital, hui Biblioteca Pública Municipal. Este hospital va ser, en el seu començament, una casa en un terreny de moreres on s'atenia persones amb problemes psiquiàtrics. Hui dia, l'espai que ocupava l'Antic Hospital és un gran jardí i l'edifici alberga la Biblioteca Pública Municipal.
A més, al barri de Velluters, pot assistir-hi a la festa coneguda com la Foguera del Motí dels Velluters, que se celebra l'últim cap de setmana de gener a la plaça del Pilar. Esta festa commemora el motí protagonitzat per treballadors seders, així com la vaga de filadores.